Les meves intervencions es sustenten en la base que l’arquitectura és la creació cuidada de l’espai i que la qualitat del nostre entorn afecta directament a la qualitat de la nostra vida, sigui on desenvolupem l’activitat de treballar, l’habitatge, l’espai públic o el paisatge.
Concebo la disciplina de l’arquitectura d’una manera integral com una il.lusió pròpia alimentada per dos fonaments de l’entorn familiar-cultural:
1) Procedeixo d’una saga de contractistes d’obres en un entorn rural (besavi i onclesavis) que desenvolupaven una arquitectura tradicional basada en la seva funcionalitat, la integració al seu entorn i la utilització de materials locals.
2) L’obra del meu oncle Lluís Clotet –Premi Nacional d’Arquitectura d’Espanya 2010- en la qual es desenvolupa una renovació estètica i tècnica amb la voluntat de seguir amb la tradició sense renunciar a la seva necessària contemporaneïtat, amb un pragmatisme i sentit comú que han sigut les bases de la seva sostenibilitat econòmica i energètica abans que aquests conceptes fossin incorporats en el nostre vocabulari.

